Una matinada de tardor

Em desperta el plor de la filla i les paraules de consol de l'abuela que amb ella dorm.

Sigilosament surto del llit i travesso la saleta. Des del darrere de la porta sento com la baldufona succiona el biberó, i percebo la bondadosa i adormida fesomia de la sogra que se la mira amb amor.

Espero.

Espero encara un xic més i tan sols sento el silenci.

Sigilosament m'entorno al llit on, la dona, en estat de bona esperança, respira fondament els somnis que, dolçament, destil·la llur inconscient en aquestes hores petites.

Ajaçat al llit, agraeixo al destí està rodejat de tres immenses dones: la patidora i amorosa abuela, la dolça i arraujada muller, i la rebel i entenimentada menuda que, amb 2 anys de vida, sap el nom de sa mare i, inconscientment, l'associacia també amb son pare, dues vides que en són una per la divina gràcia de l'amor.

L'espera

En un banc d'un parc buit
Gronxadors aturats,
piuladissa als arbres.
Unes passes. Esperant.

A les 5 obren les portes.
Seras en rotllana,
un conte a les mans.

Que llarga es fa l'espera
quan tots dos podem jugar.
Que llarga es fa l'espera.
Són les 5. Et vinc a buscar!

Esperant

L'Alex pren el darrer alè pel melic. El cordó degueix alimentant la segona criatura de casa. Els pares, curulls d'àndia, són atents als cops de cap que el portaran a aquest món.

Ja han passat les 40 setmanes que marca l'experièbcia humana pel seu naixement.

A ulls moderns, fa tard. A ulls humans, porta la marca de la calma i la pau que  malgrat la nostra velocitat, porten les causes més importants de l'univers.

Pacients, esperem el màgic instant que renovi la màgia més primordial.

Misteri

Són les 11 de la nit i, a casa, tothom dorm.

Tothom... menys jo, que reflexiono il·lusionat.

Il·lusionat per la bipaternitat que, un dia d'aquests, arribarà.

Som tan acostumats a la velocitat que un embaràs, oi més quan s'apropa la fi, se'ns fa llarg, molt llarg.

I això que no sortim de comptes fins dimarts!

I ella, la germana 'gran', com ho viurà des de la jove maduresa dels dos anys?

No tinc son

Cansat i exhauste com massa pares en aquest antinatural món, tinc un segon de debilitat que fereix fondament l'arquitectura emocional d'una llar com tantes altres.

Ara que, abuela, mare i filla dormen, jo no ho puc fer i crec que és per l'autocombustió d'un instant girat i maldestre.

Tornarem a l'antinatural normalitat d'aquest món. Hi tornarem amb l'amor, l'estima i l'alegria que la Vida, en llur essència, et regala amb parella i descendència.