Bronquioliitis

Inflamació dels bronquiols. Tenir diagnòstic i tractament alleuja el neguit i incrementa la responsabilitat.

Una pregunta recorre l'ambient: Sabrem administrar corectament el ventolin?

La nena plora i, en plorar, s'autooadmonistra el sanatori verì de virus.

La baldufona dorm amb la doble respiració pròpia de les emfermetats pulmonars.

Sabem que no cronificarà.
Ho sabem de pensament i desig.
Ho sabem i actuarem en conseqüència.
Ho farem per una naldufona sana i esponerosa que, amb el nostre amor, vagi vencent les trampes que la vida li va posant.

Unos sirven y otros non

Febre, malestar, brams, tos, mocsi deseiximent. La mama la passeja i jo, vençut, resto col·lapsat per la malaltia. Per una nova malaltia: Quantes en van? Què fem malament perquè les agafi? On són els límits del patiment?

Malestruc, hem netejo la ment i intento possar-hi seny i paciència, com la mare..

2:28 am

Et toco de nou el front. Ja no tens febre. I un somni lleuger et fa remugar. Dorms.

Dorms perquè et cal, ho necessites i, jo, pobre de mi,  no puc dormir. El neguit per la febre d'ahir m'ha eixerit el neguit i els ulls no es tanquen.

He dormit. Cert. Però amb un ull obert per atendre la bufona malalta.

Sóc despert. Cert. Esperant l'instant de medicar-te.

Dorms, i el teu son em fa feliç. Dorms, i em sento pare protector fent la nocturna més bella del món: la nocturna de cuidar-te..

He perdut la noció del temps

He perdut la noció del temps
en nits de blanca vigília
on ser dormit o ser despert
no presenta cap diferència.

Somnàmbul sóc per amor,
cavaller que a la dama vetlla,
corser brau al galop,
esclau de dolces misèries.

Un malson creua la nit,
t'aboco dolçor i tendresa.
Un malson creua la nit
i la son ja no em ve a veure.

És quan dorms que hi veig clar

És quan dorms que hi veig clar,
foll d"una dolça metzina
que el teu tendre respirar,
al meu magì, activa.

Quan la tos de tu se"n surt,
és malson el què m'ofusca.

Quan és suau el respirar,
papallones m'il·luminen.

És quan dorms que hi veig clar,
foll d"una dolça metzina
que és tot un disfrutar
la paternitat més joliua.

El gran dubte

Dormir o no dormir,
that's the question
que avui m'atavala
prop del llit.

La baldufona,
de son lleuger,
sembla avui
més adormida.

I jo ja no sé què fer:
la vetllo com d'habitut
o la deixo en la foscuria?

No hi ha res més bonic

que sentir la pau que dóna el teu cos a una filla adormida.

Una mascota per a l'Eva

Vista per la própia Pu.

Al Pont d'Arcalís

Ballem i dansem tonades del Pirineu i gaudim dels bells paisatges que m'han fet persona, natura i pare.

Al niu barceloní, jo revisc i tu t'adorms en tendre volada pels cims més bonics i estimats per un pare que ja no puja a muntanya.

Que ja no hi puja, perquè el seu cim, el seu camì, el seu gaudi i el seu patir ets tu.

Et rebel·les

Et rebel·les
contra la son i la nit
contra aquesta
suspensió de vigília.

Et rebel·les
i et remous al llit.
Cap força pot aturar-te;
Ni l'amor més sublim
ni la dolçor de les paraules.

El primer punt

Un mal pas farcit de novetat
et deixa un senyal al cap.

Damunt la cella, marca de guerra,
es tenyeix l'aigua de sang.

Ben aconsellats per fetillers savis
cap a Urgències t'hem portat.

Tot t'ho mires: potser recordes?
És l'indret on havies nascut.

Prou que plores, no pas d'alegria.
No t'agrada el cus que te cus.

Els braços del pare, el pit de la mare,
la calma pregona ja és amb tu.

Amb marca de guerra, damunt la cella
restes adormida en ta dolça llar.

I ton pare, blogaire, ajaçat al sofà
n'escriu quatre ratlles en són bloc
paternal.

Diari d'abord

Instant 191120130150

El subjecte presentava estat nerviós en grau extrem i emissions sonores eixordadores.

Se li ha admiinistrat meedecina clàssica en compost de carinyo, abraçada i cançó arcana dels nostres avantpassats.

Subjecte estavilitzat i en fase dde repòs.

Viric atac

Corre el virus per l'aula
com dimoni escuat

Corre i encalça criatures.
Corre i les malmet a plaer
i voluntat.

Avui ets tu qui caus malalta:
el món s'atura. Tu, i sols tu,
ets el meu demà.

Per què?

Per què, si dorms
no puc dormir?

Per què la teva son
és la meva vetlla?

Desvetllat com soc
et semto respirar
la pau calmosa d'una nit
iniciada amb negiit
però vençuda per l'amor
d'uns pares que t'estimen.

Estintolat al llit, escric.
Estintolat al llit, pregunto:

Per què la teva son
és la meva vetlla?

Per què, si dorms
no puc dormir?

I la resposta em clou els ulls
pe a dormir la son més dolça.

Ara que dorms

Ara que dorms
retorno a la màgica nit
de Sant Pau.

Fa un any d'aquella
fosca esperançada,
d'aquell tracte exquisit,
d'aquell servei perfecte
en un lloc que privatitzaven.

Recordo manta coses
Recordo instantes,
rostres, moments
i intimes paraules.

I, sobretot, et recordo a tu
despertant l'instint animal
del teu pare, cercant el pit
de ta mare.

Demà fas l"any i,
el record de tot,
fa ressolar una llàgrima.

Hi som, hi som i hi serem

Quan les ombres de la nit
t'envolten i t'atemoreixen,
nosaltres

hi som,
hi som i
hi serem.

Quan la tos malvinguda
se t'emporta la son,
nosaltres

hi som,
hi som i
hi serem.

Quan la fredor dels llençols
et molesta i el descans ës
als nostres braços,
nosaltres

hi som,
hi som i
hi serem.

Hi som,
hi som i
hi serem,

perquè l'amor
no té hores ni feina
i és um sentiment
joliu i bondadós.

Ai, avi Bubu

Ai avi Bubu, avi Bubu
qui ens ha vist i
qui ens veu ara.

Abans
pujant muntanyes
i ara
pujant filles nostrades.

Ai avi Bubu, avi Bubu
Aquelles efimeres passejades
aquestes eternes matinades.

Beep beep

Es desperta vital o eixerida a les 6 del matí. Qualsevol intent d'adormir-la és debades. Ho és fins que, captiu i vençut, surto al menjador, poso la tele i... s'adorm amb el correcaminos.

Primeres passes

Aquesta setmana, la baldufona ha deixat la malaltia i l'ha deixada amb força i fermesa.

Les tardes són d'aixecar-se sola, anar passadís amunt i avall amb un caminador i començar a donar una, potser dues, fins a quatre passes seguides.

El cansament la porta al llit havent sopat i avui, quan a les 10 mudava fases de son, s'ha quedat adormida, per primer cop, sense biberó.

La vida avança ferma en la més menuda de casa i naltros gaudim veient-la alegre i riallera cada cop que se supera, cada cop que flipa amb una nova habilitat.

Arròs i poma al forn

Arròs i poma al forn.
Una nit sense biberon
La gana li lleva la son
i tan sols passejant, s'adorm

Llarga nit aquesta nostra
en la que, per a tu ben dormir
jo haig de tirar de cames
com si pugès al més llunyà cim.

Dorm

Dorm, menuda, dorm
i no et deixis alterar
per vivències malestrugues
que un malson et doni ja.

Dorm, baldufona, dorm
que tpn pare és en vigília
per a poder-te, de les pors,
rescatar.

Quan et truquen de l'Escola Bressol

se t'encongeix el cor i plores d'impotència

Avui si que dorm bé

"Avui si que dorm bé" dic en demanar un xic de llet a quarts de quatre de lla matinada.
Calladet ets més guuapo m'haig d'afegir en consolar-la a les cinc i a les sis.
Ahir va tornar a la guarde després de força dies de casa i parents i, vulgues mo vulgues, la tarda de braçps que em va demanar o que ara dormi al mateix i confortable indret, segur que hi tenen a veure tant com les poques ganes de dormir d'ahir (dues hores més tard de ç"habitual) o aquests plors de matinada,

Aprenent

De la caadira estant, observa com salten a la corda i corren i xuten? Un colom la distreu i la nena del patimet li passa ean de galta.

Som a les Dones del 36. Que cofoies n'estarien de tanta quitxalla!

Remena i balla

'Avui li costa agafar el son. Potser perquè, malalta com és, a la nit li venen fantasmes i febres.

Plora. Defuiig els braços, demana els braços, ja no els vol i torna a terra sens deixar de plorar.

Mamamama
Papapapa

D'un a l'altre i altre cop al primer, plora i es frega els ulls i la mama desapareix.

Al sonor menjador de casa, canto el ball de la civada, remogut himne per a nits difícils.

Ja no plora. Marraneja cada cop menys intens fins que, ulls clucs, ja no mira.

Assegut a la butaca, deixo que la son corri cos endins. Ho faig davant per davant del misteri d'un Puig on la ciència fa llum a mitja muntanya, mentre la religió ens il·lumina del cim estant.

Dorm, dolceta, dorm
Dorm i sies feliç.

Fos

Fos estic
i sense forces.
Haurem de ser valents
per passar una jornada
que haurà de ser intel·ligent.

4 am

"tranquilo y sereno" després d'una ronda pel pis amb pubilleta en braços.

A calgunveì comencen a marxar els convidats a una festa. Crida l'alcohol per la boca de l'amfitrió 

La baldufona es remou i li cau um pet que li torna la calma

Dorm.
Dormim.

Aïllament connectat

Les veus, la sobretaula
darrera la porta, la paret.

La sento i
em reca no ser-hi..

Tens tanta son!!!
Has passat la nit del lloro
i jo
aïlladament connectat
et dono un xic de pau.
un troç d'amor,
un tot de mi.

Fa dies

Fa dies que no escric res al diari. I això que la baldufona va al Cole i ha passat el seu primer constipat, amb irritació de gola inclosa.

Han estat uns dies tan intensos que no he tingut temps d'escriure ni un mot al papa mòbil: Quin horror!

Ara, que esgota els darrers borrisols de son damunt mons braços, recordo la remoguda nit d'avui, amb el dubte de si han estat els llamps d'ahir els que arrancavem plors nocturns de la gola tendre de l"amor més bonic del univers.

Amarada de suor

Sues.
Dorms i sues
Dorms i sues el dolor

El dolor del teu primer constipat.
Un dolor que sento jo.

Pare cim que ens espies
pel finestral deç balcó
dona'ns força i equilibri
per a vèncer la passió.

Desnonat per un costipat

Desnonat per un costipat.
Calipandria que m'expulsa
a l'habitació de convidats,
em sento sol i l'ànima plora
l'allunyament del teu costat.

Desnonat

Una setmana sense dormir em deixa baldat. Desnonat de mi, només em resta la son i el somni que haurà de venir..

Papa

Avui, per primera vegada, enllaça la primera paraula "adulta" del seu vocabulari.

Inconscient de llur significat, la repeteix contìnuament per fixar-la, penso jo, en el seu jove i dinàmic cervellet.

Papa papa papa papa papa papa

M'ho dicta la baldufona

Avui els papes m'han pujat altre cop a la motxilla i m'han portat a un lloc increïble.

Als peus, la mar succeïa un atrafegat port farcit de vaixells de totes les mides i colors.

Damunt el cap, una muralla immensa que el papa diu que era terrible, però wue ara és oberta i encimbellada per una senyera en record de Lluís Companys.

Hem acabat al Mirador de l'Alcalde i, si ho he entès bé, hem sortit del Mirador del Migdia.

Allà, al Mirador del Migdia, hi havia un "bup" molt manso i un tou de gent, dinant.

La veritat és que m'ho he passat de conya. Ah! Si! I he vist una papallona grossa i acolorida que, de flor en flor, s'enfilava muralla amunt fins que l'ha passada. Era tan bonicaaaa!

Bé. Us deixo. M'en vaig a somniar una excursió genial.

Costa

Costa molt d'acceptar que la teva filla prefereixi descansar damunt la mare adormida que en braços del papa despert.

Costa d'acceptar, malgrat reconèixer que la gana matinera se sadolla millor amb el pit.

Per l'arxiu de les anècdotes

Són les 4 i escaig de la matinada d'un 2 de setembre de 2013. Voreges doncs els 10 mesos d'edat.

Et remous al llit i, com de costum, prenc el biberó d'aigua amb unes casoletes de llet i xuma que xuma, neguitosament.

De cop, et regires al llit amb la tetina aferrada a tes joves dentetes, deixant al papa i al llit coberts de lleteta. I tu amb um susto a sobre que només les moixaines de la mama són capaces de curar.

La VIDA

Me l'estimo molt, més, ... amb bogeria!

Però les nits naturals no són amigues dels horaris laborals actuals.

Hem fugit tant de la VIDA que, ara, en el món modern, hom ha de prendre consciència que la VIDA es mereix una oportunitat entre tanta quotidiana defunció.

I aquesta sàvia perspectiva és la que et porta la indefensa pubilla que t'apropa, amb llur innocent bonhomia, als origens de tot plegat.

Primer intent: 60 minuts

Passades les remogudes vacances, adormo la baldufona en braços i la deso al llitet.

Fins ara, dormiem els tres plegats al llit.

El primer intent de retorn al llitet dura 60 minuts de rellotge. La menuda plora adormida i es desperta sense l'ampara paterna.

La mare, la pren en braços I el pit la calma I l'adorm al llit.

Ara sóc jo qui ha de decidir si resta amb nosaltres o la torno al llitet.

El dubte m'aclapara.

De trabucs i trabucades

Avui, menuda, has viscut el teu primer Tocasons.

L'has viscut amb curiositat i alegria. N'has viscut una horeta llarga. Massa emocions t'han esgotat i has reclamat llit davant del vell Karra.
I això que les trabucades no t'han espantat gens ni mica, ans al contrari, et despertaven curiositat.

Ara, al llit estant, dorms dolçament i fixes les emocions de la jornada.

El teu primer Tocasons ha estat un Tocasons molt especial.

Noche roteña

La família fa tertúlia al balcó. Les veus dels nens s'alcen en la nit de Santa Marta.

Santa Marta és el bocinet de Rota on s'ubica l'espai on som allotjats.

Jo, des de l'habitació, sento als uns i als altres.  Al meu costat, la baldufona dorm dolçament.

Són quarts d'una de la matinada i el món dibuixa un instant d'aïllada paternitat, un moment d'eremita bellesa.

Sauna

Nerviosa, va d'ací d'allà, com una fulla  portada pel vent.

Què tindrà?
Què voldrà?

Es mira el cotxet i, en posar-li, no para de rondinar.

Finalment, la xafogosa i seca plantofada de la calor acumulada ens rep. Som al carrer i s'adorm.

Sacrificat, suu per tot arreu. ¡Que viva la enana!

Vida

Ets filla d'un feliç i ardent plaer.
Engendre pur d'un amor sincer.
La carn vol carn i,
aprofitant la tendresa,
realitza sons exitosos plans.

Vida: ets filla d'una intensa follia!
Vida: ets esclat de sublim explosió!
Vida: mantenir-te demana gran valor!

De seguit, rodes com una baldufa
i et multipliques veloçment.
Veure la llum és tot un esdeveniment,
però, mantenir-te i créixer,
és la batalla més punyent.

Vida: som portadors de ta llavor.
Animals, il·lusament racionals, moguts per una passió.

4 am

M'agradi o no m'agradi, se li ha acabat la son.

Ni xumet, ni biberó, ni passejos per la casa o l'habitació.

Preocupat, li canvio el panyal xop, però és debades.

I aquí és, fent giragonses i gratant el capçal del llit.

Orb d'opcions, me la miro, tot esperant que la torni a vèncer la son.

Fent de mama

Segona nit sense pit,
el papa et dóna la mama.
Una mama artificial
que de la xardor et calma.

Segona nit sense pit,
dos biberons t'acabes.
La set és molt present,
car té força la calorada.

Ara que ja t'has llevat,
ara que som a la sala,
els records d'aquesta nit
semblen cosa somniada.

Nit sense pit

A dos dies dels nou mesos, dormo amb tu.

Ara, a les 6 del matí fel 6 d'agost, mentre ta mare és fent el taxi per uns suecs vinguts de nord enllà, tu et bellugues ben adormida i amb el cul pixat.

El pit de ta mare ha estat substituït per tres biberons de llet: a les deu, a quarts de tres i aquest, el darrer, a les sis del matí.

El primer te l'has empassat sencer. Dels altres n'has deixat entre una quarta i una cinquena part.

Ara, més tranquil·la, dorms profundament i jo et miro entre ombres, amb el neguit d'haver-te allunyat un xic més de la natura.

Cada cop més tecnològica,
cada volta més adulta,
cada moment més artificial.

Com jo,
com tothom,
com aquest món tan optus
vom per perdre els noms
dels arbres.

Matí de diumenge

Matí de diumenge a Conil:
un xic d'ombra,
un bri d'aire
un cotxet.

Dorms plàcidament
el matinal son
de l'esmorzar.

Et vigilo
t'admiro
I

Quan les ombres

Quan les ombres
venen a trobar-te
i descobreixes la por,
ta mare adormida
ve a salvar-te
i et dóna serenor,

Les dentetes,
en llarga eixida,
et torben el dia
I t'espatllen el son.

I el papa,
amb aigua
rega
ferides
i , inquiet,
escriu
aquests
pobres
mots.

Esgotat i fins als...

Sé pare t'ajuda a superar tots els límits. Esgotat cerco un descans de pare.

#SőnVacances #ÉsConil

#SónVacances #ÉsConil
i un llevant sec i ardent
brama de matinada.

Els galls canten al nou dia.
Els gossos borden als mosquits.

I tu, inquieta, rodes pel llit
i t'arrapes, amb neguit,
al pit de ta santa mare.

Les branques de la figuera
dansen al so del llevant.
I, dins la casa, hom se sent
dins d'un vaixell en alta mar.

Brama el llevant,
ardent i sec, de matinada
#ÉsConil #SónVacances
i la baldufa descansa en pau.

Conil de la Frontera

Són les 7 del matí i, malgrat que ahir et va costar adormir-te, et despertes abans que els galls.

Grates la paret i et mires el món amb ulls desperts.

Seran les ovelles? El canvi de casa? El llevant i l'Atlàntic?

Recuperant el son perdut

Carai! T'has despertat a les 7, després d'una nit plàcida i tranquil·la. Feia fresqueta a Triana i això, després de la xafogosa i pesada nit d'ahir a Barcelona, t'ha anat la mar de bé.

Una estoneta de redescoberta del pis en els meus braços i, a quarts de nou, l'esmorzar de llet materna t'ha tornat a dormir.

Dues hores portes en companyia dels somnis més pregons. Dues hores que són inèdites en la teva breu història humana. Dues hores que ens mostren com de bé et prova el sud, el sud i les vacances dels pares. Unes vacances que, volem creure, et transmeten calma i pau.

Com a casa

El viatge en AVE se't fa llarg. Però, més que plorar, busques distraccions i, quan no em trobes, són les popes de ta mare l'objectiu per a passar-t'ho teta.

A Sevilla, a Triana per dir-ho bé, t'ho mires tot com si fos la primera vegada. Però, després d'uns xarrups de fruita variada, t'adorms.

Ho fas còmode i confiada. Et sents com a casa. O és que potser et saps a casa?

Calor

Finestra oberta de bat a bat, el brogit és un continu de motors i claxons i algun crit que, mare i filla, tenen assumit. Dormen!

No sé quan les he seguit pels viaranys dels somnis, peró m'ha despertat el perill de caure del llit.

Mare i menuda se'l reparteixen sencer i jo, amb un peu a terra, acabo per prendre la única sortida possible.

Esmorzant, miro com dormen la fresca d'una matinada d'estiu.

Esmorzant, la menuda demana pit i, amb la consegüent recomposició, m'escolo de nou al llit? ust en l'instant que sona el despertador. Ja som de matí.

#OrgullSometent

Torno content del retrobament amb els amics de la Festa d'en Tocasons.
La informativa a bandolers i sometents ha servit per posar seny i rauxa, amb senderi, a la festa que reviurà Taradell el proper 25 d'agost.
A quarts de dotze, en arribar a casa, em quedo clavat en el serè rostre de la baldufona que em mira boca oberta i ulls clucs.
La serenor i la pau que em dóna, m'impulsa a deixar constància del fet abans de prendre la sendera de Morfeu.
Fet l'escrit, fixo els ulls en mare i filla i em sento viu i feliç d'haver arribat fins aquí.

El mar

És de nit i dorms, inquieta, al meu costat. Avui, 21 de juliol del 2013, t'has banyat al mar per primer cop.

Ha estat a les platges de Calafell i has viscut la salabror i les ones ben nua.

Ara, revius l'embat de les ones, la sal a l'ull, somriures i abraçades, i aquella sorra tan fina que, de la maneta, se t'escapava.

I, per això, dorms inquieta, però feliç de tenir un nou element on desplegar-te.

Avui, filla de sirena i de pastor, t'has fet part de la mar, de la mar tan preuada.

#Entropia #InstintAnimal

Davant la vida, l'embrionària vida que comença, l'adotzenat adult mostra el millor i el pitjor de la seva condició humana.

Quan el sol crema

Quan el sol, dalt del cel, esberla closques, tu et lleves de la migdiada i, en el matalàs que et fa de parc al menjador, jugues amb la mama i t'ho mires tot somrient concentradament.

Pa pa

Has passat la nit del lloro
i t'has adormit al pic del matí.

Jo ja era a la feina
i ta mare en camí.

Els avis diuen que has dit papa.
I jo, trist, no ho he sentit.

Dalt del tren

Avui, tot costa un xic més que fa uns dies.

Pels rutinaris, a la calor de tothom, s'hi sumen les vacances que s'acosten. I, si hom és responsable, la ferma voluntat d'arribar-hi amb la feina feta.

Però, a més, avui fas vuit mesos i tinc ganes d'estar amb tu.

Que lent que va el tren, que lluny que sóc de casa.

La mosca

Damunt la taula es passeja la mosca. La primera que veus des que ets en aquest món. L'analitzes i la vols prendre i et sorpren quan aixeca el vol.

És divendres

Ës divendres i ës de nit. La pubilleta dorm dolçamemt després d'in jorn farcit d'aventures. I jo, novell paternal, me la miro i somric de veure com la pau senyoreja el seu rostre.

Dorm

Dorm
           somnia
                          i es revolta!

I en fer-ho, s'engega un sumort somiqueig que acompanya la croqueta en què la menuda es converteix.

Avui, ha bastat un bri de notada companyia, però a voltes no n'hi ha prou i cal posar-ho tot per calmar aquest incert dolor que s'escola en el seu son per a mostrar-li el patiment que es pot trobar en aquesta vida.

Esgotament

Avui ës dissabte i tinc la sort d'una feina que deixa aquest jorn en llibertat.

Avui però, m'he tornat a llevar pels volts de les sis. I és que, en aqursta hora, la baldu és ben cansada de llit.

De primer, saludem al nou dia -si és que s'ha aixecat -. Seguidament, la gandula, porta una somrient baldufona fins la cuina. Allà es mira el ritual de l'esmorzar patern com un científic al seu experiment.

La bellesa d'aquests instants però, s'acumulen un darrera l'altre, dia rere dia, amb més somriures o algun plor. I aquesta acumulació és esgotadora. Tan esgotadora com perquè tornin els dubtes prepaternals: Estic preparat per ser pare?

No hi ha res més bonic

No hi ha res més bonic
que t'adormis al meu pit.

Et despertes amb neguit
dins la fosca de la nit.

Res et calma, tot et dol
i jo et faig de bressol.

Et sacsejo entre mons braços
i et xiuxiuejo amb amor
quatre notes d'una melodia
que et retorna la serenor.

La calma que ja t'ompla.
Un badall en la foscor.
Els ulls, dolços, es tanquen
i et torna a prendre el son.

Ratlles curtes de matinada,
Lesseps, 5:00 am

La flama

Avui has notat, baldufona, l'escalfor de la flama que ens arriba del Canigó.

Cim proper, cim entrenyable d'un massís encisador.

Tu has rebut ta primera flama, al Taradell més entranyable, al Taradell de debó.

Tu has sentit com parlaven mës a prop que ningú i has captat el misteri d'una magia molt antiga i que ens dóna escalfor.

Després has tastat la coca, l'has tastat per primer cop, mentre els pares i l'abuela de cava, coca i fuet en feien pre-sopar deliciós.

Ai! Baldufa! La polvora no t'espanta i comences a tenir son. En braços de ton pare celebres, de l'estiu, la calor.

Calor que endormisca i et gronxa i t'aílla de tot: la Revetlla se'ns acaba, a tu, a l'abu, a la mama i també a un servidor.

Bona ressaca a tothom.

Ai! Perdó! Bona revetlla!!

Mare i filla dormen

Mare i filla dormen
el dolç son feliç.
però al pare,
que se les mira,
Morfeu no vol acollir.

Que li passarà al papa
que no pot deixar la vetlla?

Potser la calor, potser la vida?
Potser un aire, potser una pubilla?

Els ulls se li clouen,
i és que devia tenir,
entravesada al magí,
aquesta mala poesia.

Jorn de castells

Amb les farine tes a la panxolina, la passejo per carrers deserts. Serem a temps d'adormir-la a temps per anar a fer castells?

Avui no he pogut més

Avui no he pogut més
que seguir el camí que fèiem
i trobar-me aquell nadó
que tu i jo vam veure.

Caminant fins a Joanic
i, d'allà, a una Llacuna erma.

L'avi no hi era present
I, fins al vespre,
no'ns hem de veure.

T'acarono

T'acarono el rostre
amb amor paternal
i els ulls se't tanquen
responent a la pau

Llacuna matata

Viu i deixa fer
que em quedo amb els avis
i ja'ns vurem drspreeees

:-)

Llacuna, la pruna

Llacuna
la puna
vestida de dol

Son pare la deixa
son avi la vol

Arribo al lit i...

... la baldufona, que és ben adormida, es gira cap al meu costat i, bocaterrosa, palma el cos del papa que li fa companyia.

Tu que em portes...

Tu que em portes a la follia
amb tons brams incandescents.

Tu que em regales l'alegria
d'un somriure rialler.

Tu que em fas més responsable
amb ta tendre fragilitat.

Espero que em perdonis
quan em mostro malcarat.

Un dit

Dia difícil, complicat, estrany com pocs. Estirada al llit, menjats cereals i pit, m'agafa el dit, mentre li canto a bressol.

Ja adormida, amb una mà a la boca, segueix aferrada al dit que sembla que la calma.

Fracàs

Avui estic trist. Ho estic perquè no heb tingut esma d'anar a la piscina amb la menuda.

Ara, de fora estant, me'n penedeixo. Segur que m'hagués ajudat a esbargir -me les cabories que m'emboiren la capçada.

No les teníem totes, peró...

... som a Fès.

Si, si, baldufona tu tambë. Amb sis mesos acqbats de fer ja t'endinsem en l'aventura de fer camí per aquest món divers.

Els entrebancs principals a la sortida d' "Espanya". L'excés de seguretat et va treure del cotxet per a escanejar-lo. Veurem si, a la tornada, ens tocarà fer el mateix.

En qualsevol cas, el principal entrebanc per a portar-te per Fès és justament el cotxet. Amb motxilla o farcell és més senzill superar les immenses voreres i els estrets carrers d'una medina que ens ha ajudat a sentir-nos més a prop dels viatges que fèiem abans de portar-te en aquest món plural i divers.

Que senzill que és el rumiatge quan es fa amb criatura a coll: s'obren les portes, la gent et parla i el món se't fa molt més lliure i fratern.

Tendinitis

El patiment d'un pare en no poder atendre la demanda de braços de la menuda, em té moix i molt trist.

Més enllà del dolor a l'espatlla, el mal veritable és sentir la impossibilitat d'exercir de pare amb totes les forces integres.

Esperem recuperar el temps perdut tan aviay com sia possible.

Hi ha nits...

que es fan dia i, l'endemà la son tenalla l'activitat laboral.

Per sort, el cos té els límits un xic més enllà d'on els has posat.

Espectacular

El moment més bonic de tots, aquell en què, la magia de la vida, fa desaparèixer el continu espai-temporal, es produeix cap a les 9 del vespre.

Al carrer, la llum va minvant, el món es va calmant i sembla que tot es conjuri vers el silenci més ancestral.

Dins l'habitació la mare i la filla estirades al llet es fan una de sola i escolten el mantra del Pare que relaxa a la més menuda.

Entre les carícies de la mare i el xiuxiueix del pare, la filla, que se sent estimada, pren els dolços viaranys del son, s'endinsa, a la deriva de les corrents internes, vers el país que, si fem memòria, ens ensenya els replecs més ocults de les vivències personals.

Dorm, dorm, dolceta

Dorm, dorm, dolceta
i que no et desvetlli
el present.

Car dormint fixes
bonament tot lo que,
de dia, vas veient.

Divendres

Et mires les notícies com si les entenguessis i sembla que et queixis davant les injustícies.

A 5 dies dels 6 mesos, së que això és impossible, però avui em sembles adulta en la gamdula on descanses.

El cel sent el sol que l'acarona

I la baldufona, que semblava adormida de nou, es desvetlla en tocar el llit.

Cançons de bressol

La Bellesa, així, en estat pur, és la cançó de bressol que una mare s'inventa per a adormir a la seva filla.

L'instant és pura i persistent màgia d'amor.

Es mereixeria una tesi doctoral.

Crisi

Mal està dir que un pare és fart de la seva filla.

Mal estar reconèixer la necessitat de distanciar-se'n.

Oi més si la menuda porta poc més de 5 mesos en aquest nostre món.

Però el cas ës que avui la crisi m'ha niat a dintre i he passat un matí desitjant no haver-la tinguda.

Per sort, una tarda solitària i allunyat de dona i filla m'han tornat l'amor robat, i m'han mostrat que necessito ser pare i tenir-les al meu costat.

Recuperant els clàssics

Que la Baldufona demani juerga a les petites et fa recuperar clàssics com en Jan i Trencapins.

Ella es mira més els meus peus i els remenuts barrufets, però jo xalo amb els sagalet ros i l'assenyat Trencapins.

Plàcida vigília

Demà ës el primer Sant Jordi de la baldufona, Aquesta diada no li deixarà record, però si que servirà d'empelt per un naixent subconscient que li afaiçonarà el tarannà.

Demà viurà les aromes dels llibres i els colors de les roses, els rostres alegres i els carrers curulls de gent,

Qui sap si algun dia en coneixerà la llegenda?
Qui sap si tindrem Sant Jordi quan jo sia vell?
Qui sap si hi haurà roses i llibres?

Però...portant-la a passejar entre llibres i roses plantem la llavor d'una festa de germanor ben pròpia i estimada.

Falten poques hores. La baldufona ja dorm. Avui ha començat la festa i no podia agafar el son. Dorm, pubilleta dorm. Dorm i somnia amb alegria, l'inici del proper jorn.

Et despertes...

... plorant i amb mirada terroritzada i perduda.

El xoc primer s'alleuja un xic amb la presència dels pares. Però, atemorida encara, ni el pit de la mare et serveix de consol.

Són les tres de la matinada d'un dia qualsevol i tu ja ni pots dormir. Ho intentem, però, amb la batalla guanyada, acabem doblegats als teus desitjos juganers.

Passades les quatre, et faig voleiar pels aires i, en braços, et porto a fer la ronda pel pis.

Voltes i més voltes per aquí i per allà, sense canviar el recorregut. Quan me n'adono, ja dorms el dolç somni que t'havia fugit en el malson qie et va fer llevar,

Ara, t'escric, mwntres aprens a dormir entre els meus braços, M'espanta la idea que tornis a patir adormida, m'enamora la il·lusió del teu aprenentatge constant i continuu 

Piscinerooooos!!!!

A la tercera va la vençuda. I, en la tercera visita a les aigües dolces, m'ha tocat gaudir de les evolucions calmades, però estimulants, de la Sireneta Baldufona.

Jo estic fos i ella... dormint el cansament.

El Tour del bressolet

Arriba la primavera. Temps de flors i despertada. I, pels pares moderns...

... del Tour del bressolet!

Cada tarda una Escola Bressol municipal obra les seves portes i ramats de pares ens hi aboquem, tafaners, per a trobar un bon espai per la nostra perleta més preuada.

El 6 de maig comença la segona etapa: el ball dels papers i, amb força seguretat, el sorteig per estabular la mainada.

Anirà a la pública? O ens la quedarem a casa?

El platan és sensacional

La baldufona ha començat les farinetes amn molt de gust i alegria.

El menù inicial ha estat platan de l'Abaceria amb suc de taronja. Demà hi sumem la pera de la Llibertat,

Tocant el cel amb la mà

El 14 d'abril de 2013 resta com la primera actuació amb baldufona inclosa.

Una clàssica per a la més novella.

Diumenge

<p>Diumenge comen&#231;a amb Lazy town. Avan&#231;a amb el Xai Shaun. I, si tot va b&#233;, segueix amb en MIC i acaba amb en Timmy, el xai petit i eixerit</p>
<p>Si no fos diumenge, haur&#237;em comen&#231;at amb Jellyjump -m&#233;s o menys es diu aix&#237;-,</p>
<p>I &#235;s que, fins i tot els dibuixos i la tele, podem educar tot entretenint pates i filles.</p>
<p>Ara b&#233;: vols dir que la baldufona de cinc mesets i escaig, ho ent&#233;n i apr&#232;n?</p>

Un intens neguit

Un intens neguit
creua la fosca nit
espantant criatures,

Un neguit intens
que deixa indefens
al pare concís.

La joiosa albada,
i el pit d'una mare,
vencen la paura.

I el pare, adormit
ja salta del llit,
car la feina l'espera,

Al llitet!!!

Encara no he pait el fet que preferis la gandula als meus braços, que l'evolució de la baldufona m'ha donat una nova mostra d'independència.

Després d'un record al passat recent en forma de dormida en braços, s'ha despertat plorant.

Incapaç de retenir-la, l'he deixada al llitet, Silenci.

Cap cap un costat, cap cap a l'altre, Em veu estirat al llit, somriu, fa la pipa i tanca els ulls pacíficament adormida,

Creix doncs i segueix el viatge vers ella mateixa, vers l'ësser que va construint la seva llibertat.

Desprendiments

Encara recordo el primer cop que em va rebutjar el pit, que va decidir que la posició fetal, amb el caparró damunt del meu cor, ja no li servia.

Avui, quan ha rebutjat el meu braç amb igual força i l'he deixada a la gandula, la sensació també ha estat de pèrdua,

Sobretot en veure com, la pau que només trobava en els meua braços, ara es traslladava a aquell aplec de lones i ferros,

El primer cop, fa mal.

Fa mal, però saps que és una nova mostra de la maduresa que la menuda baldufona va prenwnt amb l'esdevenir vital.

I ës que, ja ho diuen, des que surt del ventre de la mare, comença un viatge d'allunyament que, si tot va bé, no té volta enrere...

,,, però: el primer cop fa mal!

5 mesos i 1 dia

Encara que sembli una condemna, aquest temps ës el que m'ha retornat els instints, la joia de viure i un punt de saberuda alegria.

Per molts mesos, baldufona!

Vida salvatge

La quitxalla ës natura en estat pur i nosaltres artificis sociò-culturals tecnològicament modificats.

Ens hem perdut en la nostra pròpia evolució. En néixer encara som pura natura: humans. Ara parim humans, però nosaltres hem deixat de ser- ho i fem que ells comencin el viatge vers nosaltres ben d'hora.

Per justificar-nos, li hem posat nom al procés: educació, pels uns; socialització, pels altres.

Duerme! Sobretodo duerme!

Les paraules d'un parent se'm repeteixen com monàstica lletania mentre carretejo la baldufona pis amunt pis avall altra vegada.

Dones d'aigua

Avui ens hem estrenat a la psicina. Bé, ens hem, ens hem, no, S'han estrenat mare i filla, les dones d'aigua que han sortit de les mars del sud per a venir a endolcir-me la vida, tot veient els cims des de la plana ciutadana.

És bonic veure-les gaudir d'un mitjà que els ës tan propi, mentre fan exercici. Ho és tan com el plaer de l'amorosit descans que, hores d'ara, ha pres la menuda en son llitet.

I a vegades...

... el cansament guanya la batalla.
... la rutina se'm menja.
... el passat retorna amb força. I...
... m'ofego del món d'ara i enyoro la vella llibertat.

Per sort, tot dura el temps d'escoltar el cor i sentir com la llibertat és en els tendres ulls de la baldufona i en la sincera i propera mirada de sa mare.

Vesprals

Estintontolat al capçal del llit, deixo que les seues manetes descansin damunt la meua pell.

El seu cap es confon amb el braç que li fa fe coixì, Ulls clucs, me la miro com dorm relaxada i tranquil·la. El dia ha estat llarg i cal fixar en la ment tot allò que han captat els actius sensors de la llesta baldufona.

Atrapat a l'antiga

Adormint la baldufona,
a cop de braços i nana artificial,
em sento part de la Història;
La Història de la Humanitat.

Adoemint la baldufona,
inquieta i natural,
penetro en pura essència:
l'essència més vital.

Bon viatge!

Bon viatge pel país dels somnis.
Que el vemt t'infli de pau.
Que la tranquil·litat et sigui far i guia
en aquesta travessia que hem iniciat plegats.

Recent despert després d'adormir-nos
et deixo la màgia dels estels somniats
I de les tempestes d'artifici
que esclataven al nostre voltant.

Bona nit dolça pubilla i bon viatge
pel país del tot s"ha de fixar

Altre cop, la matinada

Dorm dolceta, dorm
i no paris de somniar
que ton pare que t'estima
els teus somnis vetlla ja.

I si venen a buscar-te
borrissols de mal estar,
remoute una miqueta
i ton pare els espantarà.

Primeres sessions de parqueting

Passejant pel Parque los Principes
de la sempre bella Triana
veig el futur dibuixat
en el somriure de la quitxalla.

Aprenemt a dormir

Entre braços l'acotxo
car aprèn a dormir.
Essent lluny de casa
ho prefereixo així

Cor trencat

Un neguit indescriptible arrenca un plor sobrehumà. La baldufona brama i es remou i no es pot calmar.

Cap dels trucs apressos serveix en aquesta ocasió.

Desesperat, el cor es trenca per pur instint animal, ancestral, primigeni, original. La raó fuig i només resta el semtiment nu, la impotència suprema davant del desvalgut fruit de la pròpia creació.

Sense meta a la vista

Només la respiració forta, constant i compasada del pit del pare, ben guarnida amb els batecs del seu cor fidel amanseixen la terrible pèrdua d'una meta i reactiven el son sense desesper.

Costaler de bella talla

Costaler de bella talla
em passejo per Triana
amb la menuda al damunt.

Ella és la imatge sagrada
que voltant la vora del riu
fa delir la bella Astarté
i fa enmudir tota Triana.

Ulls de pau

Em desperto a quarts de sis del matí i, en obrir els ulls, em trobo el teu esguard que, entre pacífic i tafaner, em mira. Un somriure t'il·lumina la cara quan t'acotxo en el meu pit. Els ulls se't tanquen i jo em semto feliç.

Himalaia

Les imatges de les valls de l'Himalaia i lea seves gents calmen a la baldufona fins a la pau d'un dolç son.

Matinada de diumenge

Com el foc primerenc d'un volcà que salta pels aires, s'aixeca el plor d'una baldufona d'ulls clososi rostre garratibat: la gana se li ha ficat dins la dormida. És hora de mamar.

No s'adorm però en el pit de la mare. Inquieta es temou, es frega els ulls - segur que të son, però el magí no ho vol capir -. Primer la mama i després un servidor fem mans i mànigues per a fer-la adormir. El pit no funciona i em poso a ballar, a gronxar-la i parlar-li amb el murmuri de la mar.

Quan me n'adono, el cap ja li penja en un costat, l'stiro damunt del braç i m'assec al llit. Ella dormirà i jo, qual cavaller medieval, vetllaré el seu somni fins que arribi el demà.

Vespres

Plora perquè s'adorm. L'agafo per darrera els genolls i li faig el seient de la reina amb el cap ferm damunt del pit. Calmada ja, la deixo lliscar cap al braç. Encara ës desperta, però relaxada, començo a murmurar-li una nana. Les parpelles comencen a caure i les ninetes, a ballar. Ulls de cocodril. La menuda ja dorm el dolç son que estava esperant.

A sopaaaaaaar!!!!

Matí de dissabte

Es lleva a les 8 amb un somriure als llavis i, fent-la voleiar damunt la gandula voladora, m'acompanya a treure"m les lleganyes, a vestir-me i a esmorzar.

S'ho mira tot amb tanta atenció que em dóna la sensació que ben aviat serà capaç de fer-ho.

Ës la innocència d'una papa mòbil i primerenc amb una baldufona que s'apropa als cinc mesos tendrament.

Bellugueta

Inquieta i intranquil·la es remou al llitet com portada per un mal esperit. Encara no fa ni una hora de la darrera menjada, però ells ja es belluga i fa sorollets.

Des d'una prudent distància me la miro i, en veure que la cisa va pujant, m'hi acosto per ... però no es tranquilitza. Són les tres de la matinada, ës una nova parrot's night, ës un instant màgic, unes horetes per somniar que dormiu plàcidament i el món ës espectacular.

Au! Santtornemhi que ja es queixa.

Gris

Gris i rufol s'aixeca el dia i tu, que ho notes, et desvetlles massa d'hora i ja no pots dormir.

Com es calma un ésser indefens i tan petit?

Se'm clouen les parpelles

Però no puc deixar de gaudir de la pubilla en braços.

Hi ha manera mës bonica d'acabar el Dia del Pare?

Il·lusionat

No ho hagués pensat mai, però... en faig quatre ratlles.

Matinada

Nit tranquil·la i calmada.

Després de la gran plorada d'ahir al vespre, la menuda dorm i menga cada dues hores. Pacífica i pacient, no em desperta del son acumulat per alguna nit del lloro que m'ha omplwrt de cansament.

I la mare?  Com deu estar la mare?

Nascuda per resistir!!!

Baldufona que vas néixer en un indret curiős,
no oblidis mai que els que els que et van treure
eren uns lluitadors.

Bebenautas

La baldufona ja dorm i el tranquil·litzant que ho ha permès m'arriba des de la Universidad Andrés Bello de Xile. I ës que Internet fa el món tan i tan petit!!!

Malson

De nit, tot
ës silenci i calma,
calma i ordre,
ordre i pau,

Ulls clucs,
la baldufona
és àngel que
dorm amorosament.

De cop però:
el silenci es trenca,
la calma fuig,
l'ordre ës caos
i la pau. guerra.

La baldufona plora
malsons que desconeixem.
La baldufona plora
i el cor se'ns encongeix.

La dansa de la son

Cap a les 9 quarts de 10, la baldufona demana llit, però un desconegut neguit l'angunieja i presenta batalla.

És aquí on, ben agombolada en els meus braços, iniciem la dansa de la son. Uns passos de ball sorgits d'algun replec amagat de l'inconscient i que prenen cos ara per adormir a la pubilla, tot llevant-li les angunies de capvespre.

Una altra jornada

Adormit, però actiu, paso una altra jornada laboral. Una jornada mës on tu, baldufona, em dones forces i aptituds desconegudes fins ara i que milloren la me a productivitat. Feliç dons torno a casa per retrobar-te.

L'esquena

Ai! Quin mal! La baldufona ha començat a rondinar i l'he aixecada a força de braços com demana sovint i s'acaba adormint.

Ara, assegut al sofà peso figues i descanso la cansada esquena que rondina tant com la baldufona en començar aquesta breu tan adormitq.

No së qui të més son

Si ella, que ja dorm en braços o jo esperant que la son sia tan profunda com per anar a sopar

El mës bonic del món ës...

... fer adormir un ésser humà nnomës amb l'amorosa escalfor del teu pit i dels teus braços.

Seran les dents?

La baldufona havia deixat de posar-se els dits a la boca. Ara hi torna, i plora mës sovint.

Hem comprat un mossegador. A veure què...

Divendres 22h22'

La Baldufona dorm i jo hauria dw fer el mateix, desprës de l'experiència de la darrera nit, d'un dia adormit i d'una tarda montant mobles enmig d'un camp de batalla que s'assembla més a un magatzem abandonat que a la casa d'una família amb filleta menudeta i celestial,

Adormit

Les lleganyes
em tanquen els ulls,
però joliu servo la son,
mentre la dona dorm
i els minuts passen.

Definitivament

A la meva Baldufona li agrada el folk. Yeeees!!!!

La llum

Totes les donetes de casa fan nonetes dins dels llits,
però jo, l'home de casa, encara no puc dormir.
Un dubte se m'enrotlla en les entranyes del magí,
i ës que la nena plora i plora, plora quan es fa de nit.
Nosaltres, per a calmar-la, una llumeta deixem oberta.
una llum que, per error, he tancat aquesta nit.

El dubte que m'encalça, el neguit d'aquesta nit
és si deixo el llum tancat o si cal tornar-lo a obrir?

Encongiment

Ës el que passa amb el cor dels pares novells quan la filla plora sense parar i no saps escatir-ne els motius.

A la feina

Em busco un minut de descans. Em fa mal el cap de son, però vaig feinejant i, ara, en el minut de descans, miro una foto de la baldufona i li pregunto: quins mals esperits no et deixen dormir de nit?

Nits de plorera i noses

Hi ha nits que són perfectes. La nena menja cada dues o ttes hores i s'adorm penjada al pit. D'altres, com aquesta d'avuu, no hi ba manera: plora com una magdalena en deixar el pit.

La mama, somnambulament adormida, esgota arguments. I jo, amb la feina pendolant en l'horitzó, faig mans i mánigues pwr calmar-la sensw resultats. I és que nomës ella es calma quam vol i la son la venç de nou.

Arrecades

Ja són posades i, malgrat tot, el neguit comtinua tossut i persistent.

No veig l'hora

Np veig l'hora d'arribar a casa,

Al metro, amb la feina allunyant-se del meu magí, el rostre de la baldufona, se'm dibuixa amb la claredat d'un desig.

Aquesta tarda, li farem forats per portar arrecades. Creiem que això és una obertura de possibilitats per a ella, peró el dubte del dolor em neguiteja.

I quan les ombres

I quan les ombres de la nit
vinguin a buscar-te,
no tinguis por, bufona,
no tinguis por,
car ton pare et resguarda
i t"ajuda a premdre el son.

Desconnexió

Aprofitant els avis, la mama descansa i el papa, que sóc jo, se'n va a jeure vora la Finlàndia de Taradell

El misteri

Ara, a quarts de vuit del matí, em miro la relaxada carona i em meravella assistir al misteri de la creació, aquella màgia que fa lloc a la nouvinguda dins del ventre de sa mare, que l'alimenta per un fil, que la treu fóra i que continua fent-la créixer només amb la llet que surt dels seus pits.

De matinada

De matinada, després de mamar, la son li fuig.

I, ella i jo, ens fem unitat de pau que batalla per recuperar la serenor que ens ajudi a dormir.

Posada damunt del meu pit, feta ella tota una boleta, i amb un llum suau per companyia, em sento navegant d'un llagut que, en aigües tranquil·les, va a la deriva.

Dissabte al matí

La mama dorm i descansa, mentres la Baldufona es relaxa en els braços d'un papa que torna a posar-li aquell folk que tant li agrada.

Al carrer, sol; a casa, pau.

La música amanseix les feres

I no parlo de la menuda, sinó de les pors que rs fan les mestresses d'umésser tan remenut i tendre.

Ella és amant - li deu venir de part del pare - del jazz, el blues i el folk que programen a una emissora moly notable.

Al metro

He aguantat prou bé el jorn de feina, però ara, en tornar cap a casa, les parpelles se'm tanquen i el cap només està pendent de dormir.

Espero despertar-me durant el trajecte per estar pendent de la baldufona i que sa mare pugui distreure s un xic.

Bona nit

De cop es posa a plorar i...

.... què fas?

Massatge a la panxolina i després, flexionant-li les cames, salten mitja dotzena de pets que allunyen els plors.

06h14'

De nou en mons braços descanses
i mons ulls plens de lleganyes
t'observen adormits.

Quan et miro, em relaxo.
Si aparto els ulls, ve el neguit.

I, em veure't tan crescudeta
se m'escapa la sana enveja
vers aquella que't dóna'l pit.

Dorm nineta

Dorm nineta, dorm
que el papa ja ës aquí.
Fes nonetes, nineta
ara que tot ës tranquil.

Robant temps

Quan la feina s'acumula i es retarda el temps de viure la menuda, el cap se m'atura i el cor es comença a accelerar.

17h07'

Després d'una nit amb la Baldufona al damunt i vetllant pel seu bon son, em comencen a pesar les parpelles. Suposo aue l'influx del diumenge tarda també hi ajuda.

Ella torna a dormir, sa mare torna a cosir i jo, al llit estant, espero que la son em vingui a trobar, però no ho fa. El cap és massa despert: viu a cavall de l'amorosit rostre de la menuda i de l'admiració creixent vers la mare que la va parir. Massa cansat pwr dormir? Massa feliç per deixar de gaudir?

Fent de mama

Avui ës diumenge i no vaig a treballar. Per això, faig de mama en tot menys en el mamar, que no em surt, tu! No em surt!

Brams de nit

No hi ha manera de parar-la Brama. Brama d'aital manera que els nostres cors s'encongeixen de manera bàrbara. Serà son? Serà gana? Serà una malaltia estranya?

Ho hem provat tot, la ratlla amb la locura es difumina i, sol amb ella, la giro, enganxo la seva esquena al pit, tot encontgint-la de vames i, amb una musiqieta repetitiva, ballo i balo dolçament, mentres respiro com si estës corrent una d'aqiestes curses de muntanya que tant m'agraden,

Poc a poc, la vaig acomodant al btaç i, quan me n'adono la son i jo ja hem guanuat aquesta tendre i agraïda batalla.

Avui ha tocat neu

Just quan la seva àvia, de 76 anys, ho feia també per primera vegada.

En l"atzucac del folk

La Baldufona fa la primera incursió en l"atzucac del folk i somnia joiosa en un munt de colors.

Mans

A la Baldufona li agraden els jocs de mans. Se les mira i remira i, amb poc qie fassis, la hipnotitzes amb um sol dit.

01h43'

Matinada xica de divendres.
La Baldufona es remou de mala manera.
La son es barreja amb un estomac revoltat
i, dormideta, es remou en malsons.

En braços altra.vegada maldo pee tornar-li la calma rellevant una mama esgotada que, per fi, descansa i em fa sentir útil i viu.

20h45'

Després de sopar, la curiositat batalla amb la son i afilla uns brams que esberlen les defenses del cor mës dur de l'Univers.

Cal l'ajut de la calma i els reforços arriben en forma d'espai conegut - l'habitació de dormir -, unes fregues a l'estomac, la oferta d'un dit que es deixi acaronar per les tendres manetes, una música suau i repetitiva i una dança a joc, avui encimbellada en els protectors braços paterns.

Ara, ja en fase de son, en deixo la nota, sabent però que demà la recepta pot canviar.

18h04'

Dorm pubilleta dorm
I somnia en els angelets
Que els papes et vigilen
I esguarden que no t'estorbi res

15h18'

Esperant el bus, repasso la setmana i veig que les nits de vetlla han estat els instants mës tendres i bonics, malgrat el cansament que s'acumula

04h15'

La mama li fa fregues a la panxa. L'Emperadriu d'Etiòpia no pot dormir per un excës d'aire al ventre que nomës pot sortir en format de vent pudent, de ventositat evident. I ja en porta 3... a veure si es calma la pobreta i torna a somriure i a dormir bë.

03h30'

La meva filla ës com l'Emperador aquell d'Etiòpia tan venerat pels rastafaris per a qui dormir era un estorb.

Curiosament, aquestes tendències imperials només lea desenvolupa de nit i sempre que l'endemà un servidor hagi de treballar.

Peace, love and respect!

Quan es fa fosc

Ara que ja ës negre nit, i que pare, mare i avis hem gaudit del bany de les 8 i s'ha nodrit del misteriós manà que surt dels pits de sa mare, un punt de neguit la prèn i rebutja els braços protectors. Vol llitet i mòbil tradicional.

Són doncs les musiques suaus d'aquest invent el que amanseix a la menuda. La calma per entrar a una nova nit. És el moment de solitud per la mama. Ës el moment de compartir habitació entre pare i filla.

Però, aturada la mùsica, seguirà fent la non-non?

Fa fred

I el plor d'una nadoneta m'apropa a la indefensa Baldufona del meu cor

Dinar accidentat

Encaboriat surto a dinar i, en arribar al carrer, em miro la foto de la Baldufona i em puja una glopada de felicitat.

Avui dinaré sol i esperant que l'estosinada de la companya amb qui havia de dinar no sigui greu i es recuperi aviat.

Trio àpat i torno a mirar la seva carona amb el neguit de si ës prou feliç.

07h15'

Sortir de casa amb les princeses dormidetes no të preu :-D

La duatló

Amb la mama destrossada i fóra de joc, prenc el relleu en la cura dmuna menuda que ha esgotat la solitària son.

Són quarta de sis de la matinada i avui la Baldufona ha mantingut la mama enttetinguda, demanant-li menjar cada hora i mitja i dormint... a demanda visual.

Jo, ara, i a diferència d'ahir, me la miro amb la dolçor d'un pate. Me la miro i hi veig a sa mare: la increïble dona que, els instints manen, és capaç d'embolcallar a la menuda amb un amor increïble dw gestionar per algú que, com jo, s'ha descobert portador d'un brutal imstint animal. Aquell instint ancestral on la lìnia entre l'amor i l'odi és tan fina que nomës la intel·ligència emocional actua d'infranquejable frontera entre ambdós costats,

Buff! Me la miro ben adormideta entre els meus braços i em sento poderós guardià dels somnis d'aquesta Baldufona fràgil com una copa del mës refinat cristall.

18h41'

No hi ha son que valgui. Si ella dorm, la mare la vigila i el pare les busva pel carrer

Començo el diari a la feina

La seva foto em serveix d'excusa per a prendre un instant de plaent esbarjo que m'allunya de la minuciosa tasca que acabo de gestionar,

¿És la meva Baldufona com la cigarreta del fumador?