Encara recordo el primer cop que em va rebutjar el pit, que va decidir que la posició fetal, amb el caparró damunt del meu cor, ja no li servia.
Avui, quan ha rebutjat el meu braç amb igual força i l'he deixada a la gandula, la sensació també ha estat de pèrdua,
Sobretot en veure com, la pau que només trobava en els meua braços, ara es traslladava a aquell aplec de lones i ferros,
El primer cop, fa mal.
Fa mal, però saps que és una nova mostra de la maduresa que la menuda baldufona va prenwnt amb l'esdevenir vital.
I ës que, ja ho diuen, des que surt del ventre de la mare, comença un viatge d'allunyament que, si tot va bé, no té volta enrere...
,,, però: el primer cop fa mal!
Molt ben explicat. Fa mal i costa d'acceptar.
ResponEliminaI tingues present que això es repeteix i dura i dura.............
Però arriba aquell moment en que es fa tant bonic contemplar la nova vida independent que es va engendrar!