El moment més bonic de tots, aquell en què, la magia de la vida, fa desaparèixer el continu espai-temporal, es produeix cap a les 9 del vespre.
Al carrer, la llum va minvant, el món es va calmant i sembla que tot es conjuri vers el silenci més ancestral.
Dins l'habitació la mare i la filla estirades al llet es fan una de sola i escolten el mantra del Pare que relaxa a la més menuda.
Entre les carícies de la mare i el xiuxiueix del pare, la filla, que se sent estimada, pren els dolços viaranys del son, s'endinsa, a la deriva de les corrents internes, vers el país que, si fem memòria, ens ensenya els replecs més ocults de les vivències personals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada