Finestra oberta de bat a bat, el brogit és un continu de motors i claxons i algun crit que, mare i filla, tenen assumit. Dormen!
No sé quan les he seguit pels viaranys dels somnis, peró m'ha despertat el perill de caure del llit.
Mare i menuda se'l reparteixen sencer i jo, amb un peu a terra, acabo per prendre la única sortida possible.
Esmorzant, miro com dormen la fresca d'una matinada d'estiu.
Esmorzant, la menuda demana pit i, amb la consegüent recomposició, m'escolo de nou al llit? ust en l'instant que sona el despertador. Ja som de matí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada