Ballem i dansem tonades del Pirineu i gaudim dels bells paisatges que m'han fet persona, natura i pare.
Al niu barceloní, jo revisc i tu t'adorms en tendre volada pels cims més bonics i estimats per un pare que ja no puja a muntanya.
Que ja no hi puja, perquè el seu cim, el seu camì, el seu gaudi i el seu patir ets tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada