La nit escriu un cant silenciós, pausat, lent. Les hores es despullen lentament perlejades del teu aroma intens, tot alçant el primitiu i planyívol càntic del que aprèn.
S''ha d'aprendre la soledat de la foscor, baldufona rodona!
S'ha d'aprendre, petitona, que la nit escriu les més belles pàgines d'un mateix. D'un de sol que creix. sense pares que li lliurin tot el seu ësser, que esmercin senderi i cor, que, abocats a la més amorosa acció, perdin la vida i albirin la mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada