De nit, rodes pel llit.
Incòmoda, no pots dormir.
Em despertes. M'ubico.
Et vull calmar. No en sé.
Paraules dolces en orelles
innocents.
I tot, despert jo ja,
era fruit d'aquella humitat
qu'abans no notaves.
Et fas gran i, l'adéu diürn
al bolquer, comença potser
a demanar nocturnitat,
a cloure el primer cicle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada