diumenge, 12 de juliol del 2015

Rebequejar

Feia dies que no parlavem.
Feia dies que, potser la mandra,
m'allunyava de tu.

He tornat.
He tornat com l'insomni
i la matinada, com la nit
i l'albada, com un plor ardent
i l'aigua fresca per sadollar-la.

És de nit quan els fantasmes tornen.
Amarada de suor, la baldufona plora.
Ahir fou dia rebecaire i això, en enfosquir,
es manté com bona brassa.

A veure avui, a veure demà.
A veure el futur què ens portarà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada