Neguitós,
et tornes juganer.
No pots dormir i,
ni pits ni biberons
et calmen.
Puccini t'atura un segon,
però la música no és remei.
Et sento respirar i xumar,
xumar i respirar
arrepapat al mon pit,
acoplat entre mons braços.
Estaras calmat?
Hauré llevat el neguit?
Estintolat al llit,
prenc el mòbil
i t'escric.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada