dijous, 31 de març del 2016

El pare exorcista

El neguit no et deixa dormir.
El pit, eixut, ha dit prou.
La llet s'ha acabat.
La son no arriba.

Em desperta la mare
d'un son profund.
Surto de les penombres
sense massa senderi.
Braços, pit, passadís.

Em colpeges i remugues.
Vols la mama, vols la teta.
Et resisteixes i et retinc.

Cansat de batallar, capcineges.
Respirem plegats, la calma
et pren. A voltes, recordes
la injusticia. Vols mama,
vols teta.

El meu cap dóna sumortes
voltes pel present i pel futur.
Passos perduts pel passadís,
pel menjador, per l'habitació.

Dorms. Sóc despert.
L'exorcisme patern ha rutllat.
Dorms. Sóc despert.
Pare pacient qu'espera la son.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada