Deixe'm els cereals
i a la llet venim.
Tus, tus, vailet
i torna a dormir.
Passejos de nit,
de llum, regalats.
Llençol d'encantada
s'estèn dins la mar.
Avui ja és dimarts,
un jorn qualsevol
que dorms encisat
danunt de mon cor.
En deixar-te, et rebel·les!
Vols braços, no vols llit!
I és la lluna la que et mira
amb son tendre amor ardit.
Mar de plat, llençol nival,
mantell de goja universal!
Dóna-li son! Dóna'm vida!
Embruixa'ns qual animals!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada