Entrem al 22 dels 46.
Hi entrem, desperts,
amb nas tapat i orella fina.
Es despertarà el menut?
Es remou i fa el gater,
però no es desperta encara.
La nit blanca, la lluna prenyada,
la mar de plata i jo, desvetllat,
prego que, aquest aniversari,
sia el de la curació.
Orella fina, el sento.
Deixo d'escriure, me'n vaig a viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada