Aquesta setmana, la baldufona ha deixat la malaltia i l'ha deixada amb força i fermesa.
Les tardes són d'aixecar-se sola, anar passadís amunt i avall amb un caminador i començar a donar una, potser dues, fins a quatre passes seguides.
El cansament la porta al llit havent sopat i avui, quan a les 10 mudava fases de son, s'ha quedat adormida, per primer cop, sense biberó.
La vida avança ferma en la més menuda de casa i naltros gaudim veient-la alegre i riallera cada cop que se supera, cada cop que flipa amb una nova habilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada