Les nits amb ma filla,, sobretot quan té febre, esdevenen nits de fred refugi de muntanya sense estris per encendre foc.
Lee fases de son hi són escaduseres, però reparadores. Les de viglia, les obra la Natura i els seus avisos muts: una gota damumt del sac, un lleu moviment inquiet,
Toca actuar: sortir de sota el forat per on s'escola l 'aigua, hidratar a la menuda, prendre-li la temperatura i medicar-la si cal.
La Natura, sublim com és ella, em troba amatent allà on em ve a buscar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada