Com el foc primerenc d'un volcà que salta pels aires, s'aixeca el plor d'una baldufona d'ulls clososi rostre garratibat: la gana se li ha ficat dins la dormida. És hora de mamar.
No s'adorm però en el pit de la mare. Inquieta es temou, es frega els ulls - segur que të son, però el magí no ho vol capir -. Primer la mama i després un servidor fem mans i mànigues per a fer-la adormir. El pit no funciona i em poso a ballar, a gronxar-la i parlar-li amb el murmuri de la mar.
Quan me n'adono, el cap ja li penja en un costat, l'stiro damunt del braç i m'assec al llit. Ella dormirà i jo, qual cavaller medieval, vetllaré el seu somni fins que arribi el demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada