De matinada, després de mamar, la son li fuig.
I, ella i jo, ens fem unitat de pau que batalla per recuperar la serenor que ens ajudi a dormir.
Posada damunt del meu pit, feta ella tota una boleta, i amb un llum suau per companyia, em sento navegant d'un llagut que, en aigües tranquil·les, va a la deriva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada