Hi ha nits que són perfectes. La nena menja cada dues o ttes hores i s'adorm penjada al pit. D'altres, com aquesta d'avuu, no hi ba manera: plora com una magdalena en deixar el pit.
La mama, somnambulament adormida, esgota arguments. I jo, amb la feina pendolant en l'horitzó, faig mans i mánigues pwr calmar-la sensw resultats. I és que nomës ella es calma quam vol i la son la venç de nou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada